Els antics creien
que el món finia on s´acaba el mar
i en l´horitzó temien
la ratlla de la mort.
Un mal que ve dels segles no el deturen els segles,
ans es fa gran i rosega l´entranya
dels vius
i colga els morts.
Quina mà ens té, quin conjur ens destria
quan, encerclats per gels
indestructibles,
imaginam el salt de l´aigua negra,
el bategar d´ingràvids animals
al centre de la terra
i el pes de les feixugues, alteroses columnes
del finisterre?
No hay comentarios:
Publicar un comentario